De les paraules a les accions, de les accions a… organitzar-nos?

Tots els experts en moviments socials apunten a unes certes etapes perquè esdevinguin un èxit. La primera d’elles coincideix amb la preparació cultural. Les acampades i mostres de suport caps als “indignats” poden ser una mostra d’aquesta preparació, però com podem saber si podem fer el següent pas d’organitzar el moviment ?

Conscienciació col•lectiva

Si alguna cosa hem de retenir del moviment dels indignats és que no només són joves i aturats. A les places, com al ciberespai, s’hi concentren gent de totes les edats i de formacions molt diverses. Tots reunits perquè sabem que alguna cosa va malament en aquest sistema i que això repercuteix en les seves vides presents i futures.

Aquesta presa de consciència, aquest exercici de conscienciació col·lectiva, no s’havia produït mai al nostre país. Aquesta confluència a les places per parlar de política és un fet únic i la gran victòria de tot el moviment encara que no aconsegueixi a curt termini cap de les seves reivindicacions. Ara ja ens han ensenyat que patim del mateix sistema i que ens podem reunir tots a parlar-ne.

Això és més que 140 caràcters

L’altre dia llegia un conegut i reconegut escriptor català criticant asprament tot el moviment dels indignants fixant-se principalment en els detalls superflus de les mobilitzacions al carrer. I és veritat que alguns arguments són ridículs i algunes propostes i maneres de fer podrien considerar-se eixelebrades, però això no anul·la l’honorabilitat de la protesta ni molt menys la seva raó de ser.