Ens deixem fer?

Avui a migdia, una de les notícies de la jornada, com ens estan acostumant darrerament, era l’estrany comportament de la borsa. Els valors portaven tot el matí en plena caiguda lliure i després que es difongués un rumor sobre una convocatòria de roda de premsa conjunta de Merkel i Sarkozy a la tarda, la borsa ha començat a remuntar. Suposo que és perquè els taurons financers pensarien que tornarien a anunciar mesures al seu favor. Això no obstant, després de desmentir-se el rumor, els indicadors han tornat a caure.

Del que ha passat avui en podem extreure dues conclusions sense esforçar-nos massa. Per una banda, i crec que aquesta fa temps que la sabem i ningú la posa en dubte, és que Merkel i Sarkozy (que m’agradaria poder dir que no són la Unió Europea) prenen mesures en favor dels mercats. Sí, aquells mateixos que van generar la crisi i la recessió per les seves accions irresponsables. Però això ja ho sabíem no és novetat. Read the rest of this entry

Posicions davant del 20N; Espacio Plural i Equo

Continuem amb l’anàlisi de les possibilitats electorals allunyades del bipartidisme en les eleccions del proper mes de novembre i ho fem amb un introspecció al món de l’ecosocialisme.

L’aspectre ecosocialista es va començar a moure fa un any i mig amb la proposta d’Iniciativa per Catalunya Verds d’estendre la influència i les idees ecologistes i d’esquerres més enllà de Catalunya i fora del domini d’IU. Així, ICV va impulsar Espacio Plural, com un fòrum de partits verd-vermells per tal de treballar plegats i caminar, poc a poc, cap a col·laboracions més estretes.

A Espacio Plural s’hi van adherir partits d’esquerres, ecologistes i nacionalistes de llarg recorregut com Chunta Aragonesista (CHA), d’altres més nous com Nueva Canarias, les dues escissions d’IU a València i Balears –Iniciativa del Poble València i Iniciativa Verds, respectivament- i la xarxa Paralelo 36 andalusa. Després de les eleccions autonòmiques i municipals del passat mes de maig, Espacio Plural va considerar un èxit els resultats i es van posar a treballar ràpidament per les eleccions generals que s’aproximen. Read the rest of this entry

Posicions davant del 20N; UPyD

Unión Progreso y Democracia va néixer fa quatre anys pràcticament com un partit personalista entorn de Rosa Díez. L’elecció del color rosa per ser el color corporatiu fa sospitar aquesta relació estreta entre líder i organització. Des d’aquelles eleccions de 2008, en què van aconseguir un únic escó per Madrid fent una campanya d’un fort caràcter espanyolista i apel·lant a la renovació.

Rosa Díez en la campanya de 2008

Rosa Díez, la qual va sortir del PSOE quan va perdre la disputa per la secretaria general amb Zapatero, ha creat entorn seu un partit molt centralista, nacionalista espanyol i contrari a totes les altres nacionalitats de l’estat i que proposa, alhora, mesures de renovació política i d’apropament de la democràcia als ciutadans. És un partit molt present a les xarxes socials, sobretot a Twitter, i que és definit pels ciutadans en l’última enquesta del CIS com a centre-esquerra moderat. Read the rest of this entry

Posicions davant del 20N; Izquierda Unida

En un seguit d’articles anomenats Posicions davant del 20N analitzarem les alternatives democràtiques al bipartidisme establert i als partits nacionalistes conservadors. Intentarem aclarir qui és qui i qui proposa què per començar a facilitar la tasca a tots aquells que vulgueu votar en les pròximes eleccions i fer-ho a gent que suposi una alternativa real.

Des de l’esquerra, el tercer partit en nombre de vots i totalment aniquilat per culpa de la llei electoral (només va obtenir un diputat), Izquierda Unida afronta les eleccions sense haver aconseguit recollir els votants descontents del PSOE i amb divisions respecte altres sectors de l’esquerra.

Cayo Lara

Cayo Lara, el coordinador general que anirà, presumiblement, de número 1 de la federació, no va sortir victoriós dels últims comicis, com semblava que podria sortir-ne. Lara ha impulsat des de la seva arribada al màxim lloc de poder del partit una corrent més extrema que la portada a terme per Gaspar Llamazares i això ha provocat ruptures al País Valencià i Illes Balears. En les eleccions autonòmiques d’aquest maig, IU va millorar molt lleugerament els resultats i va retrocedir allà on havia trencat les coalicions amb ecosocialistes i nacionalistes, els quals van passar-li per davant. Read the rest of this entry

Temps difícils

Cops, atacs, i més pals. Això és el que ens toca rebre dia rere dia de part de qui ens governa. S’excusen en la legitimitat democràtica. Uns han estat votats fa poc, és culpa nostra haver-los posat. Uns altres van ser posats fa molt temps amb uns altres programes i ara s’han tornat més papistes que el Papa.

Vivim temps d’indignació permanent. De motius n’hi ha de sobres per estar en aquest estat de cabreig vers els representants, la democràcia i els governs. Bé, potser només contra els representants i els governs perquè la democràcia no acaba d’estar plenament instal·lada en aquest racó de la Península Ibèrica. Però no podem viure així. Read the rest of this entry

Què suposa el reformazo?

La reforma exprés de la Constitució pactada pel PSOE i el PP en només una setmana i que serà aprovada sense referèndum vol dir, en paraules de Gaspar Llamazares, “vendre Espanya als mercats, ja no importen els ciutadans, ara l’estat és només un compte de guanys i pèrdues que cotitza a borsa”.

I així és. Amb el nou redactat s’introdueix a la llei més important de l’estat la prioritat absoluta de pagament del deute. Això suposa l’assegurança total de pagar els interessos del deute als bancs sigui quin sigui el preu; és a dir, s’han de pagar els bancs per sobre de qualsevol servei social. Amb aquest nou article es permetrà fer fora metges, mestres, bombers… fer retallades als pressupostos públics, retallar beques, treure ajuts econòmics… i tot això, per poder pagar els interessos als bancs. Read the rest of this entry

“Los créditos para satisfacer los intereses y el capital de la deuda pública de las Administraciones se entenderán siempre incluidos en el estado de gastos de sus presupuestos y su pago gozará de prioridad absoluta.”

 

=> Els bancs provoquen la crisi. Els governs els rescaten. Els governs canvien les lleis. Els bancs són els principals beneficiats.

Extret del títol 3 del nou article de la Constitució

Continua la cursa de disbarats

Després d’unes bones vacances, merescudes o no, crec que és el moment de reprendre l’activitat d’aquest bloc perquè de raons n’hi ha de sobres.

Comencem pel final. Fa una setmana PSOE i PP anuncien un pacte exprés enmig de les vacances d’estiu per reformar la Constitució espanyola i introduir-hi un article que limiti el dèficit institucional. Tots dos partits han portat a terme aquestes negociacions en secret, sense que figurés en el programa electoral de cap d’ells i d’esquenes a la ciutadania. A més a més, podem incloure el fet que l’hagin portat a terme en plenes vacances com un agreujant.

Amb tot això, la màquina bipartidista consagra una mesura neoliberal al a Constitució i es posa al servei dels mercats per tal de “donar credibilitat al deute espanyol”; tot i que cal recordar que absolutament cap de les mesures preses pel govern amb aquesta excusa ha afectat en els interessos del deute. Aquest fet insòlit, el de tocar al carta magna l’han portat a terme sense previ avís, sense debat públic i, a més a més, sense consultar la ciutadania, que sembla que ja no importa en aquesta democràcia. Read the rest of this entry

Qui governa?

El PSOE s’ha immers de ple en campanya electoral. El PP ja ho estava des de feia 3 anys però ara ha tocat als socialistes fer el pas darrere del lideratge d’un polític que porta més de 30 anys tocant poder. Rubalcaba, de sobte, ha dimitit del govern espanyol i ha començat a fer vida de candidat a les eleccions, les quals es pot sospitar que s’avançaran ja que sinó no s’entén un moviment tàctic tan avançat (se suposa que les eleccions han de ser al març de 2012).

I Rubalcaba, ara s’ha fet d’esquerres. Ha tingut la barra de sortir i exposar tota una bateria de mesures que no ha aplicat mentre estava al govern en una posició molt influent (Vicepresident, ministre de l’Interior i portaveu). Algunes mesures van en contra d’accions que el mateix govern del PSOE ha portat a terme durant aquestes dues últimes legislatures, com la supressió que ells mateixos van fer de l’impost de patrimoni, o són propostes que ell mateix ha votat en contra des del seu escó del grup socialista.

Read the rest of this entry